Vas ser tu qui va posar els núvols al meu voltant,
qui va fer caure les llàgrimes,
qui va trencar el meu cor en trossos...
Vas ser tu qui va tornar els meus ulls blaus blue*.
Blaulbum gràfic
*tristos
M'agrada el món en què visc. Podria ser millor. Ho ha estat abans i ho serà després. En el meu món tot el que és bo, bonic, divertit, interessant... TOT ÉS BLAU. Diuen que el meu món no és real; que l'autèntic és terrible i tenyit de vermell, que ens han anestesiat perquè no coneguem la veritat: un univers il•lusori, que només existeix en la nostra imaginació. Jo adoro la imaginació. Vull seguir en aquest cosmos meravellós. Aquí sóc lliure i puc creure el que vull creure.
─Ara tu decideixes sobre la veritat. Si prens la píndola vermella coneixeràs la veritat que ha estat oculta, tot i que estava davant els teus ulls, i veuràs fins on arriba la "cau de conill". Si prens la píndola blava seguiràs com estàs, i creuràs el que vulguis creure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada